L'esclat de la fantasia de Gaudí va prendre forma en la Casa Batlló, que es distingeix en ple passeig de Gràcia pel seu sostre amb forma de llom de drac.
Un somni burgès
La Casa Batlló, fantasia modernista per excel·lència, és obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i el símbol d'una època i d'una classe social molt concreta: la Barcelona burgesa d'inicis del segle XX. En aquella època, amb el desenvolupament del Pla Cerdà iniciat a la darreria del segle XIX, moltes famílies benestants van traslladar les seves residències al passeig de Gràcia i van establir-hi també els seus negocis. Un d'ells va ser el comerciant Josep Batlló i Casanovas, que el 1903 va adquirir l'edifici original que hi havia en aquest solar i el 1904 va contractar Antoni Gaudí, ja molt famós en aquests anys, perquè remodelés l'habitatge.
Amb vida pròpia
El que va fer l'arquitecte va marcar un abans i un després en l'arquitectura moderna i va deixar un llegat artístic per a la posteritat. L'aplicació de la seva inspiració naturalista, amb formes ondulades i orgàniques, i la creació d'una façana nova completament recoberta de vidre i pedra, inspirada en el corall marí, van dotar l'edifici d'un aspecte completament nou i original.
D'altra banda, Gaudí sempre va tenir com a objectiu principal la funcionalitat, i l'atenció que va posar a la il·luminació i a la ventilació són dignes de remarcar. Per a això, hi va disposar un gran pati central al qual donaven les habitacions de serveis, mentre que els salons i els dormitoris donaven a la façana.
Encara avui en dia la Casa Batlló resulta una obra original i arriscada, fet que li atorga un valor incalculable, i per això ha estat declarada Patrimoni Mundial per la Unesco.